PARADOXES: CAPÍTOL I

“El treball ha perdut la capacitat de fer-nos humans”

El treball fa a l’individu humà; sense el treball no existeix la supervivència ni molt menys el progrés.

No obstant això, arriba el cap de setmana i el temps lliure: és quan et sents verdaderament “humà”, teu prens com un temps de realització personal, no?
Així és, et sents humà al temps d’oci. Però... No és el treball el que ens fa humans?